L’altre dia passejant per al barri Gòtic de Barcelona em vaig trobar una plaça on hi havia molt de rebombori. Un noi, s’havia disfressat i jugava amb els nens. Amb tan sols dos pals d’escombra i una goma havia creat un invent que els nens adoraven. Un artefacte que li permetia fer bombolles gegants. Els nens cridaven i reien, els pares, tan sols s’ho miraven i comentaven.
A mi les bombolles de vegades em recorden la meva infància. Em recorden temps en el que les coses passaven a ser el que tu volies amb la imaginació. Però t’hi poses a pensar i mai més podré tenir la mateixa eufòria de quan era un nen. I es que els nens tenen un tresor que els adults ja fa temps que hem perdut: la innocència.
Es tracta d’una dualitat ben curiosa. Si un nen no és innocent, no és un nen del tot i si un adult és innocent no és suficientment adult. La innocència és un terme característic dels nens, els identifica, els fa ser el que són. Sense la innocència, diem que un nen madura, o que té algun problema. En canvi, la innocència per als adults, sembla un terme despectiu i desagradable.
Però per què un adult no pot ser innocent? És que la nostra innocència no va ser i continua sent part de nosaltres? És el què pensen els altres el que ens fa actuar com a adults?
Al llarg de la vida les persones canvien però jo no li veig el problema de continuar tenint la innocència del passat. Ens trobem en un moment en que la innocència és rebutjada cada vegada més ràpid per els nens. La tecnologia, la moda o el simple desig de ser adult fa que els nens passin d’etapa cada vegada més ràpid, deixant enrere tot el que els identificava anteriorment. Els adults, encara que no ho vulguin fan el mateix. Potser per a la feina, potser per el ritme de vida, tant se val. Jo crec que és impossible mantenir una vida de preocupacions sense que t’afectin, però no és dolent buscar un moment per desconnectar. Un moment, per a bufar i fer bombolles.
No hay comentarios:
Publicar un comentario