El preu d’un gra de sorra

Com cada any, al Maresme li falta sorra. Ja fa uns anys que el litoral es veu afectat per els temporals que hi ha durant les èpoques més fredes, cosa que provoca la repetida pèrdua de les platges d’aquesta zona. Tot això prové de la creació i ampliació dels pots esportius de Masnou i Mataró, els quals no es responsabilitzen dels danys ocasionats. Les dades no enganyen: l’any passat es van abocar 370.000 metres cúbics de sorra amb un cost total de 2,2 milions d’euros. Tres mesos més tard, ja no hi havia platja. Això ha fet que hi hagi una pregunta que és repeteix cada any: Val la pena gastar-se tants diners per un espai públic? 

Aquest any el Govern central ha tancat l’aixeta. No pensa invertir en la reconstrucció de les platges. Ara, a les poblacions del Maresme, tothom s’escandalitza. Però en realitat és una cosa que tard o d’hora havia de passar.

Tota la vida he viscut a Vilassar de Dalt, un poble del baix Maresme que es troba a cinc minuts d’una de les platges més afectades per el problema. I ara veig que aquest any ja no tindré la platja tan a prop.

Per a mí no seria un problema si no fos perquè trobo que els mitjans en general estan ridiculitzant la zona en la que visc. Sembla com que les persones de la zona portem anys “robant” diners públics, però no ha estat mai així. Els alcaldes dels pobles costaners porten anys buscant solucions al problema, demanant que es posin espigons submarins que evitin que els temporals s’emportin la sorra i així, començar a refer un fons marí ja molt afectat. Però ja se sap, aquí tothom fa orelles sordes fins que els problemes li cauen a sobre.

I és que la no reconstrucció de les platges pot portar més problemes dels que es veuen a simple vista. Amb el temps, el passeig marítim desapareixerà sota el mar i, la línia 2 de Rodalies RENFE quedarà inhabilitada cada vegada que caiguin quatre gotes.

Espero que les coses es solucionin, doncs poder passejar per la platja tranquil·lament és un luxe que no té preu.